Bitrac

El ball de bastons a Igualada té una llarga tradició documentada des de l’any 1701, amb motiu de l’entrada de Felip V a la ciutat. Aquesta dansa, coneguda localment com a “Bitrac”, simbolitza un combat estilitzat entre dos bàndols, que ha evolucionat fins a convertir-se en una expressió festiva plena d’energia i alegria.

La nostra interpretació del Bitrac compta amb vuit parelles, que executen una coreografia vibrant i sincronitzada. La música que acompanya aquesta dansa es basa en la tonada d’una bolangera, transcrita pel mestre Il·luminat Saperas. Segons el diccionari de la dansa, el terme “Bitrac” és el nom donat al ball de bastons a Igualada, i la seva melodia també es fa servir en altres contrades de l’Alt Pla de Llobregat i de la Conca d’Anoia.

A més del Bitrac, Igualada també ha estat testimoni d’altres balls de bastons, com ara “el Cascarotes” i “la Mona”, que formen part del ric patrimoni cultural de la nostra ciutat.

Cavallets

Els cavallets tenen el seu origen en les lluites simulades entre cavallers cristians i invasors turcs, un element que es reflectia en la genuïna dansa igualadina coneguda com la Patera. Amb el pas del temps, aquests personatges van esdevenir una representació simbòlica dins les processons, obrint el seguici amb una cavalcada plena d’elegància i fent diverses evolucions al ritme de la música.

L’únic testimoni gràfic que hem trobat dels cavallets d’Igualada és una fotografia de l’any 1922, on es poden veure cinc cavallets encapçalant una desfilada durant les festes del centenari del Gremi de Carreters. En la nostra interpretació, hem afegit un sisè cavallet per donar simetria a les figures i enriquir la coreografia.

Pel que fa a la música, no hem trobat cap referència documental específica. Per això, hem optat per utilitzar la melodia tradicional dels Tres Tombs, que encaixa perfectament amb l’esperit de la dansa i el seu simbolisme.

Cercolets

El Ball de Cercolets és una dansa tradicional que es feia servir per celebrar l’arribada de personatges il·lustres o esdeveniments importants. Els dansaires porten cercolets guarnits, que imiten els arcs de flors o de triomf que s’instal·laven per a rebudes solemnes o per festejar diades especials.

A Igualada, hi ha constància escrita que aquest ball es va realitzar el 1828, amb motiu de la visita del rei Ferran VII. La nostra coreografia actual consta de quatre parelles mixtes, tot i que les fotografies de l’Arxiu Fotogràfic d’Igualada mostren que, històricament, aquest ball era exclusivament interpretat per homes.

Moixiganga

El Ball de la Moixiganga és una representació mímica de la Passió de Crist, considerada un dels documents més antics de dansa religiosa a Catalunya i estretament vinculada als orígens del teatre català. Juntament amb el contrapàs, es tracta d’un dels elements més remots del folklore-dansa català.

A Igualada, la Moixiganga es diferencia per la seva representació de misteris únics, com el Sant Sopar, l’Oració a l’Hort i la Coronació d’Espines. Aquestes estampes donen a la Moixiganga igualadina un caràcter propi i genuí. Antigament, aquestes escenes es representaven individualment davant de cases destacades de la ciutat, com la de l’alcalde o altres figures rellevants. Els dansaires es traslladaven d’una casa a l’altra acompanyats de la música de “la passada”.

La música de la Moixiganga també té un valor especial, ja que les últimes notes de la dansa coincideixen amb les que s’utilitzaven a les campanes de l’església per informar el poble del sexe dels nounats.

Nans

Els Nans formen part de la tradició popular com a representació de la gent del poble, contrastant amb els estaments nobles, que ja tenien la seva presència a través dels gegants. Aquesta inclusió simbòlica a les danses tradicionals reforça el vincle amb les arrels culturals i socials.

A Igualada, els documents gràfics mostren diverses parelles de nans: una de xinesos, una de vells i una d’infants. Aquestes figures han estat respectades en la recuperació del ball. Tanmateix, fa uns vint anys, els nans tradicionals van ser substituïts per unes figures noves, sense cap justificació concreta, fet que va marcar un punt d'inflexió en aquesta tradició.

En la nostra representació del ball, destaca el personatge del Cap d’Olla, identificable pel seu ceptre, símbol del seu lideratge sobre la resta de nans. Aquest personatge és qui inicia i dirigeix els moviments, aportant dinamisme i coherència al conjunt.

Diables

El Ball de Diables té els seus orígens en el seguici processional de Corpus, concretament en les representacions al·legòriques conegudes com els Castells del Paradís i l’Infern, on àngels i dimonis simulaven lluites. Aquestes escenificacions simbolitzaven l’expulsió dels primers pares del Paradís i han evolucionat al llarg del temps, mantenint elements del seu caràcter original.

Amb la desaparició dels entremesos i castells primitius, el Ball de Diables ha sobreviscut amb algunes modificacions, incloent figures icòniques com Llucifer, l'àngel Sant Miquel, la Diablessa i una cort de diables. Els seus moviments giren al voltant de parlaments satírics, moltes vegades punyents i carregats d’humor.

Un dels versos tradicionals més populars del ball és:

Alerta, Alerta, Diables! pareu bé l’atenció!
La victòria serà nostra si no ens falta foc ni valor.

Aquest ball combina tradició, teatralitat i crítica social, oferint un espectacle vibrant i ple de simbolisme.